anem entrant en diferents sales i descobrint els petits objectes del
conte que ens va explicar la Tresa sobre el misteri del museu.
al pati
interior hi havia un laberint molt maco!!
abans de
marxar la Tresa
ens ha donat molt material per poder confegir la nostra obra d’art.
i ara us explicaré el conte del
misteri del museu i ho entendreu tot!
conte: el misteri del museu
fa molts i molts anys, en aquest museu, passaven
coses molt estranyes i inexplicables.
a la nit se sentien molts sorolls, sobretot en les
nits de lluna plena, on queien moltes peces de ceràmica i plats que acabaven
trencant-se.
 |
en Gascó era el guàrdia d’aquest museu i sempre
tenia molta feina, doncs havia de arreglar tot el que es trencava i no sabia
qui podia ser.
va anar preguntant a tothom però no va trobar cap
pista.
a la sala de ceràmiques ni el sol, ni el gall blau
ni l’ocell de bec llarguíssim, ni l’elefant sabien res.
a la sala de peces de fusta, cap cavaller no
sabien que podia estar passant.
va ser llavors quan el Gascó va tenir la brillant
idea de penjar tot un seguit de fils amb coses penjant al voltant de l’escala
per trobar el culpable.
al dia següent, només es va trobar un petit tros de roba vermell amb un botó.
oi que són macos!!
al dia següent, només es va trobar un petit tros de roba vermell amb un botó.
aquella havia de ser la pista a seguir.
en Gascó va demanar a tothom que portés alguna
cosa vermella que anés al seu taller. la cua era llarguíssima!.
hi havia una nena que vivia a la paret, duia una
faldilla vermella i es gronxava en el seu gronxador, sembla ser que a les nits
saltava i anava a passejar amb un cotxe també vermell per tot el museu. ella
podia ser la culpable.
corria tant i tant amb el seu cotxe que va estar a
punt de trencar el vitrall de colors que dóna al pati, però en Gascó la va poder
aturar a temps.
després de renyar-la i demanar-li que no ho tornés
a fer, en Gascó va prometre que il·luminaria tota l’escala amb unes llumetes perquè no ensopegués amb res i no
fes malbé les peces del museu.
des d’aquell dia tot va continuar amb ordre.
i vet aquí un gat,
i vet aquí un gos,
que aquest conte ja s’ha fos!
els cargols continuem treballant sobre la Fundació Francesc Godia.
el vitrall que vàrem veure al museu era molt gran i bonic; i nosaltres hem fet el nostre.
els cargols continuem treballant sobre la Fundació Francesc Godia.
el vitrall que vàrem veure al museu era molt gran i bonic; i nosaltres hem fet el nostre.
oi que són macos!!
aquests paperets de colors són molt bonics quan els acostem a la finestra.
